En aquestes pàgines hem mostrat sovint imatges astronòmiques captades amb el telescopi espacial Hubble o amb altres grans telescopis des de la superfície de la Terra. Ens han captivat els espectaculars colors dels núvols de gas en les re­gions de formació estel·lar, les capritxoses formes d’al­gu­nes nebuloses planetàries o el majestuós disseny d’algu­nes galàxies espirals. La fotografia astronòmica ha estat, sens dubte, un element fonamental en la recerca astrofísica, però també ha esdevingut, si més no, una eina de comunicació visual d’aquesta ciència que arriba amb eficàcia a un ampli sector de la població.

Són molts els aficionats a l’astronomia que visualitzen a diari la imatge astronòmica del dia en Internet o es connecten a les pàgines de notícies –sempre acompanyades d’espectaculars imatges– de diferents observatoris arreu del món.

Les tècniques per aconseguir aquestes imatges són avui dia molt nombroses, però gairebé totes fan ús de les anomenades càmeres CCD, que són dispositius electrònics. Aquestes càmeres han desplaçat pràcticament la fotografia convencional basada en l’emulsió química d’una pel·lícula o d’una placa fotogràfica. Tot i això, les primeres imatges a color de les meravelles còsmiques que adquiriren gran popularitat i il·lustraren el llibres d’astronomia durant molts anys les va fer David Malin fent ús de fotografia convencional, tot combinant exposicions amb filtres de diferent color sobre pel·lícula en blanc i negre (vegeu Mètode, 30).

Abans que la fotografia esdevinguera una eina d’ús científic, moltes disciplines feien ús del dibuix a mà i de la il·lustració científica. Tots hem vist fabuloses il·lustracions de plantes, animals i diferents òrgans de l’anatomia humana realitzades per hàbils naturalistes o metges. En astronomia també s’utilitzà als inicis de l’observació amb telescopi el dibuix com a únic element per registrar les observacions. Són molt coneguts els dissenys de Galileo Galilei de les taques solars, les fases de Venus o els satèl·lits de Júpiter. La seua influència en la difusió dels nous coneixements astronòmics va ser molt important en aquella època.

A vegades, però, la imaginació de l’astrònom/dibuixant ha estat excessiva i les il·lustracions reflectien més allò que es volia veure que allò que realment es mostrava a través de l’ocular del telescopi: és el cas de Percival Lowell, i els dibuixos de la superfície de Mart creuada de canals artificials (vegeu Mètode, 44).

Un dels dibuixos més sorprenents pel seu extraordinari paregut a les imatges fotogràfiques actuals és el que va realitzar Lord Rosse el 1845 des del telescopi d’1,8 m instal·lat al seu castell a Birr (Irlanda). En aquell moment era el telescopi més gran del món i amb ell es varen estudiar molts dels objectes febles i difusos del catàleg de Messier. La galàxia M51, galàxia del remolí, n’és un. El dibuix de Lord Rosse mostra amb claredat la seua estructura espiral. Aquest dibuix tingué una notable influència en el debat sobre la possible natura extragalàctica d’aquestes nebuloses espirals en les acaballes del segle XIX i començament del XX.

Imatges com la que es va realitzar amb el telescopi TROBAR i una moderna càmera CCD revelen en M51 els detalls del braços espirals blavosos poblats per estels joves en contrast amb el color groguenc del nucli galàctic i els cúmuls globulars que giravolten la galàxia on habiten els seus estels més vells.

Vicent J. Martínez. Director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
© Mètode 46, Estiu 2005.

Dibuix de la galàxia M51 realitzat per Lord Rosse el 1845.
(Cortesia de la Birr Scientific and Heritage Foundation, Birr Castle, Birr, Irlanda.)

Fotografia de M51 realitzada amb el telescopi TROBAR (Aras de los Olmos) i una càmera CCD Apogee per l’autor i altres astrònoms del grup Landerer d’Astrofotografia de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, la nit del 16 de juny de 2005. S’hi han combinat 6 exposicions de 3 minuts sense filtre i 3 exposicions de 5 minuts en cadascun dels filtres B (blau), R (roig)
i V (verd) del sistema Johnson-Cousins. El processament l’ha fet Vicent Peris utilitzant PixInsight.

El telescopi TROBAR, a l’estació d’observació d’Aras de los Olmos. Cortesia de Javier Díez.